viernes, 10 de mayo de 2019

Gisela Puig Ruiz 4tB 10/05/2019





QUÍMICA. ELS MODELS ATÒMICS 




Qui era Thomsom? 

Joseph John "J.J." Thomson, va néixer el 18 de desembre de 1856 a Regne Unit, Manchester i va morir el 30 d'agost de 1940 a Cambridge, Regne unit. Va ser un científic britànic, descobridor de l'electró, dels isòtops i inventor de l'espectròmetre de massa. El 1906 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física.



1. El model atòmic de Thomsom:

J.J.Thomsom va suposar que, com que els protons tenien una massa molt més gran que la dels electrons, devien ocupar més espai. 

En el model atòmic de Thomsom l'àtom era una gran massa de càrrega positiva (protons), que tenia els electrons inserits a dins. 


Resultado de imagen de esquema del modelo atómico de Thomson



Esquema del model atòmic de Thomsom:

En el color vermell està representada la càrrega positiva, i en blau, la càrrega negativa. 

Aquest model es va anomenar el púding de panses; la massa està formada pels protons, i les panses serien els electrons. 

En aquest petit vídeo s'explica de manera resumida que és el model atòmic de Thomsom, coses importants d'aquest i també els desavantatges: (no l'he trobat en català :( :





Qui va ser Rutherford i quina importància va tenir el seu model atòmic: 

Ernest Rutherford va ser un important físic i químic neozelandès, va dedicar la seva vida a l'estudi de la radioactivitat i va aconseguir classificar-les com alfa (α), beta (β) i gamma. Va guanyar el premi nobel de física en 1908 en demostrar que la radioactivitat prové de la desintegració dels elements.

Va realitzar el famós experiment de la làmina d'or que el va portar a descobrir el nucli de l'àtom. Les dades que va llançar aquest experiment va portar a Rutherford a contradir algunes de les idees del model de Thomson.





2. El model atòmic de Rutherford:

L'àtom està format per un nucli molt petit on hi ha els protons i els neutrons. Aquí es concentra tota la seva càrrega positiva i gairebé tota la massa; els electrons giren al voltant del nucli i formen l'escorça. 

L'experiència de la làmina d'or:

El model de Rutherford explica l'experiència de la làmina d'or:

· Com que la major part de l'àtom està buida, la majoria de les partícules alfa que arriben a la làmina la travessen sense desviar-se. 

· Una petita part de les partícules passen a prop d'un nucli i la seva trajectòria es desvia.

· Només la petitíssima proporció de partícules que topen amb un és repel·lida i torna cap enrere. 


                                                                 
Imagen relacionada          



L'experiència de la làmina d'or:


Com ho van dur a terme? 

En un bloc de plom similar al del dibuix es va col·locar material radioactiu (urani) que produïa raigs alfa. Els raigs que sortien en la direcció de l'orifici arribaven directament a la làmina d'or.

Per conèixer la trajectòria que seguien les partícules alfa després de xocar amb la làmina d'or, es va envoltar la l'amina d'una pel·lícula fotogràfica. 


Què és va trobar?

· La majoria de les partícules alfa travessaven la làmina sense desviar-se. 

· Una petita proporció de partícules travessaven la làmina i experimentaven una petita desviació. 

· Una partícula de cada 10.000 rebotava i tornava cap enrere. 





Aquest vídeo s'explica qui va ser Rutherford, que va descobrir, la importància i en què consistia l'experiment de la làmina d'or:





Qui va ser Bohr? 

Niels Henrik David Bohr (1885-1962) va ser un físic danès que va contribuir a la comprensió de l'àtom i la mecànica quàntica. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922. 



Niels Bohr.jpg



3. Model atòmic de Bohr:

· L'àtom està format per un nucli, on hi ha els protons i els neutrons, i una escorça on es troben els electrons. 

· Els electrons només es poden moure en unes òrbites determinades. En aquestes òrbites, encara que giri, l'electró no emet energia. En cada òrbita l'electró té una energia concreta, que és més petita com més a prop està del nucli. 

· Quan l'electró passa d'una òrbita a una altra, absorbeix o emet l'energia que observem en els espectres atòmics. 


Resultado de imagen de àtom de bohr


Àtom de Bohr: 

Quan un electró passa d'una capa més exterior a una de més propera al nucli, emet un fotó d'energia. 
Els fotons componen les radiacions que es registren en els espectres. 


Aquí tenim un vídeo que explica qui era Bohr:





Qui era el científic Erwin Schrödinger? 

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger va ser un físic i filòsof austríac, naturalitzat irlandès, que va realitzar importants contribucions en els camps de la mecànica quàntica i la termodinàmica. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1933



Resultado de imagen de erwin schrödinger



4. Model atòmic actual:

El científic austríac Erwin Schrödinger (1887-1961) va aplicar a l'àtom els principis de la mecànica quàntica, i va deduir que en cada capa o nivell d'energia de l'escorça de l'àtom hi havia diversos subnivells. Va arribar a determinar quants subnivells hi havia en cada capa i de quina manera hi estaven distribuïts els electrons. 



Resultado de imagen de orbitals erwin schrodinger



Anomenem orbital  la regió de l'espai en la qual hi ha una probabilitat elevada de trobar l'electró. 


Aquest és un altre vídeo que explica el model actual:




Conclusió dels models atòmics:

Amb aquest estudi sobre els 4 models atòmics: Rutherford, Bohr, Thomson, Erwin puc concloure que van ser molt importants per a la química, ja que gràcies a tots aquests estudis que han anat evolucionant podem tenir avui dia tots els coneixements que tenim sobre els àtoms.  

domingo, 28 de abril de 2019

Gisela Puig Ruiz 4tB 26/04/2019







CAPA DE VALÈNCIA 



Quan estem omplint els orbitals d) quina és la capa de valència?


En aquest vídeo ens explica com saber quina és la capa de valència i quins són els nivells que hem d'agafar:  (No he trobat el vídeo en català :(  ).




Aquest és un altre vídeo explicat per una altra persona en la qual s'explica amb diferents exemples la capa de valència:  (No he trobat el vídeo en català :(  ).

https://www.youtube.com/watch?v=Bevt_LAE_sg



Capa de valència:


Ja hem vist l'escorça atòmica i l'estructura electrònica, ja només queda veure la capa de valència.

La capa de valència és l'última capa on s'allotgen els electrons en l'escorça. En el cas del Bor (B), la configuració electrònica és 1s2 2s2 2p1, això ens indica que la seva capa de valència és 2; i els electrons de valència (nombre d'electrons que hi ha a la capa de valència) és 3.

Per veure això, és millor fer-ho per mitjà d'exercicis així que realitzarem un perquè quedi clar.

1. Indica la configuració electrònica, la capa de valència i els electrons de valència dels següents elements:

- Ne (Z = 10) - 1s2 2s2 2p6 - Capa de valència: 2 - e- de valència: 8 (6 + 2)

- N (Z = 7) - 1s2 2s2 2p3 - Capa de valència: 2 - e- de valència: 5 (3 + 2)

- Cl (Z = 17) - 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5 - Capa de valència: 3 - e- de valència: 7 (5 + 2)

Finalment veurem com s'ordenen els elements en la taula periòdica. Com sabem s'ordenen per grups (18) i períodes (7), gràcies a això podem saber els e-de valència i la capa de valència en la següent "taula" sent "n" el nombre del període:

Grup 1 - n s1
Grup 2 - n s2
Grup 13 - n s 2 n p1
Grup 14 - n s 2 n p2
Grup 15 - n s 2 n p3
Grup 16 - n s 2 n p4
Grup 17 - n s 2 n p5
Grup 18 - n s 2 n p6




Font: http://fisicayquimicasegundocicloeso.blogspot.com/2013/04/capa-de-valencia.html




Electró de valència:


Els electrons de valència són els electrons que es troben a la capa de més nivell d'energia de l'àtom, sent aquests els responsables de la interacció entre àtoms de diferents elements o entre els àtoms del mateix element, també sent utilitzats en la formació de compostos a causa a que presenten facilitat per formar enllaços.

Aquests enllaços poden donar-se de diferent manera, ja sigui per intercanvi d'aquests electrons, per compartició de parells entre els àtoms en qüestió o pel tipus d'interacció que es presenta a l'enllaç metàl·lic, que consisteix en un "encavalcament" de bandes. Segons sigui el nombre d'aquests electrons, serà el nombre d'enllaços que pot formar cada àtom amb un altre o uns altres.

Només els electrons externs d'un àtom poden ser atrets per un altre àtom proper. En general, els electrons de l'interior són afectats en menor mesura i tampoc els electrons en les subcapes d plenes i en les f, perquè estan a l'interior de l'àtom i no en la superfície.

La valència d'un element és el nombre d'electrons que necessita o que li sobra per tenir complet el seu últim nivell. La valència dels gasos nobles, per tant, serà zero, ja que tenen complet el darrer nivell. En el cas del sodi, la valència és 1, ja que té un sol electró de valència, si perd un electró es queda amb l'últim nivell complet.



Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B3n_de_valencia




3. Distribució dels electrons en un àtom: 

3.2. Electrons de valència: 

Els electrons més importants d'un àtom són els que estan situats a l'última capa. S'anomenen electrons de valència, i són els que determinen el comportament químic dels àtoms.

Quan un àtom té plens els orbitals s i p de l'última capa, es diu que té la capa completa. Això passa en els gasos nobles, en els quals la configuració de la capa de valència és s2p6, a excepció de l'heli, en què la configuració electrònica és 1s2 perquè només té dos electrons.

Un àtom que tingui algun electró més que un àtom d'un gas noble el col·locarà a la capa següent.


Exemples:




Font: Sèrie investiga Física i Química 4 ESO Santillana grup promotor.



Conclusió de les diferents recerques: 

Per saber el nombre d'electrons en la capa de valència ens hem de fixar en l'última capa i en la més gran.




sábado, 30 de marzo de 2019


Gisela Puig Ruiz 4tB 29/03/2019 




EXERCICI INVENTAT 



5. Una esfera de massa 50 kg es deixa caure des del repòs des del punt A i arriba amb una certa velocitat al punt B, seguint el circuit que es veu a la figura següent omple la taula que hi ha a continuació, després de fer tots els càlculs o les explicacions adequades. 
g= 9,8 m/s*2. No hi ha forces de fregament. 














Càlculs: 

A) Velocitat: 0 m/s. 

A) Energia cinètica: 1/2· m· v*2 = 1/2· 50· 0*2 = 0 J. 

A) Altura : Ep = m·g·h 
                  Ep= 50·9,8 · h
                   Ep: 2990/50·9,8 = 6,10 m.

A) Ep = m·g·h 
      Ep= 50·9,8·10= 4900 J.

A) Em= 2990 J.   És igual que l'energia potencial. 


B) V: √ 2· Ec/ m = v :  √ 2·1490/ 50 = 7,70 m.

B) Energia cinètica: Ec = Em- Ep → 2990- 1500: 1490 J. 


B) Altura: Ep = m·g·h 
                 h = 1500/ 50·9,8 = 3,06 m. 


B) Ep = m·g·h 
     Ep = 50·9,8·3,06 = 1500 J.


B) Em = 2990 J. → Perquè no hi ha forces de fregament. 


C) Velocitat: : √ 2· Ec / m =  √ 2·1520/ 50 = 7,80 m/s. 


C) Energia cinètica= Em - Ep →  Ec= 2990 - 1470 = 1520 J. 


C) Altura= 3 m.

C) Ep= m·g·h → 50·9,8·3 = 1470 J.

C) Em= 2990 J.  → No hi ha forces de fregament. 

D) Velocitat = 10 m/s. 

D) Ec= 1/2· m· v*2. →  Ec= 1/2· 50· 10*2 = 2500 J.

D) Altura= 1 m.

D) Ep = m·g·h 
     Ep = 50·9,8·1 = 490 J.

D) Em = 2500+490 = 2990 J.



domingo, 24 de marzo de 2019

Gisela Puig Ruiz 4tB 22/03/2019  3r trimestre





"Exercici 14"



14) Una màquina realitza un treball de 72.000 J en un temps de 12 minuts. 


a) Quina és la potència?

b) Quina energia en forma de treball pot transferir en un temps de 30 minuts. Expressa el resultat en J i en kWh. 

c) Quina és la potència de la màquina expressada en CV (cavalls de vapor). 



Dades : 

W: 72.000 J.
🔺t: 12 minuts ⟶ 720 s.   (12·60: 720s). 
P: ? 


a) P: W/🔺t ⟶  P: 72.000/720= 100 W.

Aplico la fórmula que és P: W/🔺t 


b) W: P· 🔺t  ⟶ W= 100·100= 1800000 J.

30 minuts ⟶ 1800 s. (30·60: 1800s).

Passo els 30 minuts a segons, ja que en la fórmula el 🔺t ha d'estar en segons, després de passar-ho aplico la fórmula canviant de costat els W, ja que és la meva incògnita i passant multiplicant la potència. 


180000 J ⟶ a kWh. 

W= 100w · 1800s = 180000 J.


100/1000 = 0,1 kW. ⟶  1000 W són 1 kW i com el que vull són kW doncs ho divideixo entre els 100 W que tinc. 

1800 s  · 1 /3600 s= 0,5 h

c) Potència de la màquina = 100 W. 

1 CV ⟶  735 W. 

100 W· 1 CV/ 735 W = 0,1365 CV.  ⟶  Passat a CV.

Com tinc 100 W per saber el CV, he de multiplicar els 100 W per 1 CV i dividir-ho entre 735 W que corresponen a 1 CV.


martes, 19 de febrero de 2019

Gisela Puig Ruiz 4tB 19/02/2019




" Comprovació de la llei de Hooke" 






Procediment: 


· Pengem la molla del suport vertical pel seu extrem superior, de manera que el metre queda fixat al suport i així es puguin mesurar els allargaments.

· Anotem la longitud inicial, de la molla.

· Pengem a l'altre extrem de la molla cinc masses m de valors coneguts, des de la més petita fins a la més gran. Anotem els valors de les masses, en kg, en la taula.

· Anotem a la taula les longituds finals, que va assolint la molla per a cada massa.

· Comprovem per a cada massa, que la longitud inicial, de la molla no ha variat. En cas contrari, anotem el nou valor.








Comentari del video ( pràctica): 


En aquest vídeo es pot veure un dels procediments que es anar penjant d'una a una a l'altre extrem de la molla cinc masses m de valors coneguts, des de la més petita fins a la més gran. Primer de tot agafo la pesa de 200g, després de 300g, de 400g, de 500g i finalment de 700g. En el vídeo es pot veure com tinc un metre a la mà, el qual m'ajuda a saber la longitud inicial i la final, que és un dels altres punts.

viernes, 8 de febrero de 2019

Gisela Puig Ruiz 4tB 08/02/2019






LES FORCES 


Definicions:

Dinàmica: La dinàmica és la part de la física que estudia les causes que originen els moviments dels cossos. 

Força: És la causa capaç de produir canvis en l'estat del moviment dels cossos o bé capaç de produir deformacions en els cossos. 

Unitats de força: Són newtons (N) sistema internacional. Les forces es mesuren amb dinamòmetre. 

El dinamòmetre és una motlle graduada. La força és una magnitud vectorial. 
Magnitud vectorial: direcció, sentit, valor o mòdul i punt d'aplicació. 



Suma de forces concurrents en la mateixa direcció:

Fr : F1 + F2.      Fr: Força resultant. 

Fr:  F1 - F2.       Fr: Força resultant. 



Suma de forces concurrents en direccions diferents:

Paral·lelogram:

Fr: arrel quadrada de F1² + F2² + 2· F1 · F2 Cos α.

Pitàgores:

Fr: arrel quadrada F1²  + F2².


Les lleis de Newton:


La primera llei de Newton: principi d'inèrcia:

- Si un cos està en repòs i no actua cap força el cos continuarà en repòs . 

- Si un cos es mou amb un moviment rectilini uniforme i no actua cap força sobre ell continuarà en MRU. 


La segona llei de Newton: principi fonamental de la dinàmica: 

- La força que actua sobre un cos és directament proporcional a l'acceleració que li provoca. 

Fòrmula :  F = m · a

La tercera llei de Newton: principi d'acció - reacció: 

Quan un cos A fa una força sobre un cos B, aquest cos B fa unes forces sobre el cos A. Aquestes forces són iguals però de sentit contrari. Una força s'anomena acció i l'altra reacció. 


Massa i pes :

El pes d'un cos és la força amb què la Terra l'atrau. El pes es mesura amb un dinamòmetre. 

La massa ens indica la quantitat de matèria que té un cos i és invariable ( sempre que no se li extregui o afegeixi matèria).  La massa es mesura amb una balança. 



Vídeo: 

https://www.bing.com/videos/search?q=video+en+catalan+forces+fisica+y+quimica&&view=detail&mid=69E252E43AB63DC4763D69E252E43AB63DC4763D&&FORM=VRDGAR

He escollit aquest vídeo perquè explica tota la teoria que jo he explicat amunt, a més que em sembla una altra manera de veure les forces aquest vídeo, ja que posa exemples d'atraccions, vídeos...